Salta la barra di navigazione e vai ai contenuti


null

Home > Ofici Lingüístic - Català de l'Alguer

 

Ofici Lingüístic - Català de l'Alguer

 

Ofici Lingüístic Regional

Ofici Lingüístic Municipal 

 

La Ciutat de l'Alguer, ubicada en una magnífica guarnisa natural, en l’omònima badia, s’obri seguint la costa nord occidental de la Sardenya, més coneixuda com a Costera del Corall. L'Alguer, durant los sèculs és diventada així, gràcies a la sua posició geogràfica i al sou rol en los comerços, la “Porta d’accés del Mediterrani”. Les diverses dominacions han influït profundament en los usos i costums dels sous habitants, sobretot relativament a la llengua, lo català, que en la varietat local manté algunes característiques antigues.

Són estats numerosos los temptatius de conquistar la ciutat: en lo 1354 la batalla naval de Port Comte ha vist sucumbir els Genovesos, vencits per mà de la flota catalano-aragonesa. Pere III el Cerimoniós, dit també Pere IV d’Aragó, és pogut així entrar com a guanyador en la plaçaforte i d’aquell moment lo nom l’Alguer substitueix La Lighera. Per quasi dos sèculs los repobladors catalans són los únics habitants de la ciutat, on al XVI sec. és permitit viure a la populació sarda, també per compensar la diminució dels habitants, a causa de l’expulsió dels hebreus, en força de l’edicte dels Reis Catòlics del 1492.

En lo 1501 l'Alguer ha obtengut, amb Bosa, Càller, Castelsardo, Iglesias, Oristà, Sàsser, lo títol de Ciutat Règia, reconeixement concedit a les realtats urbanes significatives per la crèixita econòmica i evolució.

La dominació catalanoaragonesa ha deixat a l'Alguer tratxes indelèbils que hi donen la fisonomia exclusiva de ciutat catalana de Sardenya, de la llengua, a les tradicions populars, al sou vestigi urbanístic.

La llengua dels repobladors diventa la llengua de tots los habitants de la Barceloneta sarda, peculiaritat que encara avui fa de l’Alguer un’ísola a dins de l'ísola sardoparlant. La llengua i la cultura catalana són estades en contacte amb la cultura sarda per un temps assai llong i certament lo Català ha tengut una influència verament considerable sobre el sard.

Aqueix contacte sardocatalà continua per almanco quatre sèculs–del XIV sècul fins al XVIII sècul: en lo 1501 l'Alguer obté el títol de ciutat i dos anys després diventa diòcesi, tot això a confirma de la importància creixint del sou rol econòmic. Segueix un interval històricocultural fins a quan la Sardenya entra en la òrbita italiana a través de la dinastia sabauda.

La llengua catalana en la sua variant algueresa és un element assai important per comprendre la identitat cultural profunda de la Ciutat. Lo reconeixement de tal identitat és estat declarat:

o    a livell Municipal: de l’Estatut del 1991, que, a l’art. 9, introdueix los principis segons los quals l’Administració té d’ésser el punt de referiment per la política lingüística i té de tutelar, promoure i difundir la coneixença de la història, de la llengua catalana en la variant algueresa;

o    a livell regional: amb la Lei n. 26 del 15 d'octubre del 1997 “Promoció i valorització de la cultura i de la llengua de la Sardenya” (amb la tutela i promoció del sard, català, tabarquí, sassarés, gal·lurés) i avui amb la Lei Regional 3 de juliol del 2018, n. 22 “Disciplina de la política lingüística regional”.

o    a livell estatal: aqueix camí s’insereix en la Lei Quadro per la tutela de les minories - Lei 15 de desembre del 1999, n. 482 “Normes en matèria de minories lingüístiques històriques”, del qual a l’artícul dos del provediment tutela la llengua i la cultura de dotze minories lingüístiques, citant-les com: “populacions albaneses, catalanes, germàniques, greques, eslovenes i croates i aquelles que parlen lo francés, lo franco-provençal, lo friulà, lo ladí, l’occità i el sard”. En lo 2016 hi és estat lo passatge de competències del Ministeri a la Regió de Sardenya i és estat transferit l'exercici de les funcions administratives amb referiment a la tutela, promoció i valorització de la llengua i de la cultura sarda i catalana, connexes a l'actuació de les disposicions previstes dels artículs 9 i 15 de la Lei n. 482/99.

S’actua així la promoció del pluralisme cultural, és però també la tutela de gosar dels drets fondamentals, com és aclarit en la Lei mateixa i encara primer als artículs 2, 3, 6 i 9 de la Constitució italiana.

Les estrategies regionals i estatals són en línea amb u dels documents més importants dels quals se pot fer referiment per la tutela de la llengua sarda i catalana: la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries. Lo  Pla estratègic municipal - l'Alguer 2020 - La ciutat amable s’integra perfectament en aqueix camí d’actuació, individuant estrategies ben precises per la política lingüística i per la salvaguarda i valorització de la llengua catalana de l'Alguer a travès d’una sèrie d’accions mirades a garantir la coneixença i l’ús del Català de l'Alguer a les noves generacions, donar valor positiu i prestigiós a la llengua històrica, emprar les tecnologies lingüístiques, i crear reports amb les altres comunitats lingüístiques catalanes i no sol.

A livell regional durant los anys s’és endemés activada una programació unitària per la valorització de la llengua sarda i del Català de l'Alguer que ha portat a la institució de l’Ofici Lingüístic Regional dedicat a la llengua sarda i també a la llengua algueresa: l’Ofici avui és acollit al Municipi de l'Alguer a Palau Serra en Plaça Cívica, per una profícua i més estreta col·laboració amb l'Ofici per les Polítiques Lingüístiques i amb l’Ofici Lingüístic Municipal.

Condividi a: